Primer ens ha ensenyat les "xarxes" que utilitzen per a capturar els pardalets sense fer-los mal. No hem tingut sort, perquè no hi havia cap.
Després ha agafat un que hi havia preparat i hem buscat el seu nom en un llibret d'aus que passen per Castelló.
Era un pardalet xicotet, amb el cap amb plomes negres. la panxa clareta amb una ratlla que li atravesava pel mig i el llom entre verd i groc. Al pardalet li dien "carbonero común". Ens va ensenyar a diferenciar un mascle d'una femella per la ratlla de la panxa i a descobrir la seua edat per la forma mes o menys arredonida de les plomes de la cua. També que li agradava menjar insectes menuts com els mosquits.
Per últim li ha col·locat l' anella, que es com el seu DNI, amb lletres molt xicotetes diu el nom de la ciutat i un número que no més ell tindrá. Si un altre dia passe per ací i cau a la xarxa, podran comprovar com a canviat.
A sigut una experiencia molt interessant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario